SERAFÍN EL BONITO: ¡Está usted desacatando mi autoridad! ¿Sabe usted quién soy yo?

MAX: ¡Serafín el Bonito!

SERAFÍN EL BONITO: ¡Como usted repita esa gracia, de una bofetada, le doblo!

MAX: ¡Ya se guardará usted del intento! ¡Soy el primer poeta de España! ¡Tengo influencia en todos los periódicos! ¡Conozco al Ministro! ¡Hemos sido compañeros!

SERAFÍN EL BONITO: El Señor Ministro no es un golfo.

MAX: Usted desconoce la Historia Moderna.

Luces de Bohemia, Escena 5a, RAMÓN VALLE INCLÁN

L’estètica de la decadència relacionada amb la cultura del consum: Quina és la cara oculta del material de la societat d'usar i tirar? Desitja i gasta, compra i tira. Treballa i satisfés les teues necessitats, compleix la llei. Però, podem imaginar distopies on els qui serveixen i protegeixen no compleixen el seu deure? Podem concebre el nostre món sense publicitat?

La proposta dels tres artistes de bressol alzireny, Toni Signes (1982), Dionisio Diógenes (1981) i Gat Cosmonauta (1987) posa el taló al segle XX —segle de guerres, de democràcies— i la punta a un futur al·legòric i de desgast de la maquinària física, psíquica i planetària, per tal de propinar una puntada interdisciplinària on el còmic, el graffiti, l’street art i els elements urbans i endèmics valencians es sumen a la festa.

Per una banda, El futuro de los perros, 2042 resulta un mos que descarna la controvertida Llei Mordaça. Mentre que El seu fill no està a la caserna ens parla del 1r desaparegut i assassinat en democràcia. Toni Signes, ens ofereix, si es vol, amb vinyetes d’històries antiheroiques i rajoles, la cruesa estatal, la desmesurada violència institucional, els mecanismes de control i la brutalitat policial.

Per altra banda, la proximitat estètica i el treball cooperatiu a partir de tècniques heterodoxes atravesades pel post graffiti i el pop art que ens ofereix el treball de Dionisio Diógenes i Gat Cosmonauta, ens deixa entreveure una sort de ready mades o escultures a partir d’elements del carrer, per tal d'elaborar una pròpia exegesi del nostre  entorn d’horts i fàbriques i del nostre context sociopolític.

Així mateix, i a títol individual, també ens trobem amb l’street art intuïtiu i local-industrial de Dionisio Diógenes; o les obres gràfiques, els gravats, les reproduccions-pòster i les peces conceptuals de Gat Cosmonauta.

És per açò, que el valor estètic i la càrrega al·legòrica simbòlica dels tres artistes de la Ribera —uns nascuts en temps de la Pantanà, altres en els de la riuà, però tots tres fills de la generació de la crisi dels 80’ i crescuts en la bombolla immobiliària— ens parlen i conviden a la reflexió de la nostra contemporaneitat.

Letícia Marrades,

Alzira,

23/1/2022.